Tot depèn del punt de vista / Todo depende del punto de vista / Everything depends on your point of view / Tutto dipende dil punto di vista

miércoles, 24 de febrero de 2010

La espera...


Recuperado del baúl de los recuerdos… 
Recuperat del baúl dels recods

lunes, 22 de febrero de 2010


Las personas "pueden o no" tropezar dos veces con la misma piedra… 
 Inconsciencia, ignorancia o inocencia que en su tiempo dejaron escapar algunos de los trenes que ahora pasan de nuevo ante mí… Observar y contemplar el curso del tiempo y sus oportunidades, algunas aprovechadas, otras luchadas por conseguir y las no conseguidas aprovechadas por otros con más suerte por que, las oportunidades no se pierden, las aprovechan otros.
 Pocas veces una tiene la sensación de que pasa el tiempo y se escapa de las manos, es algo que aprendí a evitar. Más bien es esta sensación, puertas no abiertas con anterioridad que ahora se cierran. Pero se que nunca es demasiado tarde para recuperar el tiempo perdido, para abrir de nuevo esas puertas que en el pasado deje entrecerrar, para recuperar algo que creí perdido y aprender de los errores cometidos. Que no hay mejor recompensa que conseguir algo por lo que se ha luchado. Que la gloria de llegar a la cima de la montaña no es estar en ella, si no el camino que se recorre hasta ella.
Estoy preparada y dispuesta para coger el próximo tren, emprender un nuevo viaje que me abra definitivamente las puertas y sentir de nuevo el tiempo entre mis manos, la sensación de haber recuperado lo que por comodidad dejé escapar. Que el pasado no interfiera en mi futuro y siempre hacer del tiempo mi presente…

Les persones "poden o no" ensopegar dos vegades en la mateixa pedra...
Inconsciència, ignorància o innocència que en el seu temps van deixar escapar alguns dels trens que ara passen de nou davant meu... Observar i contemplar el curs del temps i les seves oportunitats, algunes aprofitades, altres lluitades per aconseguir i les no aconseguides aprofitades per uns altres amb més sort per que, les oportunitats no es perden, les aprofiten altres.
Poques vegades una té la sensació que passa el temps i s'escapa de les mans, és algo que vaig aprendre a evitar. Més aviat és aquesta sensació, portes no obertes amb anterioritat que ara es tanquen. Però se que mai és massa tarda per a recuperar el temps perdut, per a obrir de nou aquestes portes que en el passat vaig deixar entretancar, per a recuperar allò que vaig creure perdut i aprendre dels errors comesos. Que no hi ha millor recompensa que aconseguir allò pel que s'ha lluitat. Que la glòria d'arribar al cim de la muntanya no és estar en ella, si no el camí que es recorre fins a ella.
Estic preparada i disposta per a agafar el pròxim tren, emprendre un nou viatge que m'obri definitivament les portes i sentir de nou el temps entre les meves mans, la sensació d'haver recuperat el que per comoditat vaig deixar escapar. Que el passat no interfereixi en el meu futur i sempre fer del temps el meu present...

martes, 9 de febrero de 2010

Parcel•les de temps

Un attimo senza proncipio ne fine,

Senza tempo ma con illusioni


Un moment sense principis ni fi,

Sense temps però amb il·lusions


Un momento sin principio ni fin

Sin tiempo pero con ilusiones







Un moment sense principis ni fi,
Sense temps però amb il•lusions

PPARCEL·LES DE TEMPS

miércoles, 3 de febrero de 2010

Decollage


La dormilona...